Cada dia conec més a fons el servei i he de dir que cada cop el trobo més interessant. Crec que les tasques i actuacions que el servei ofereix abarquen una gran quantitat de entorns diferents amb l'objectiu de facilitar l'acompliment del dret a tots els infants a tenir una família.
Tot i així fa uns dies em va envair una sensació com d'estar fora de lloc, d'estar completament perduda enmig del SAINE, un servei que no para mai.
El cas és que en les meves primeres pràctiques la intervenció que duia a terme era directa, treballava amb els usuaris que en aquell cas eren els nens i nenes amb PI d'un centre escolar. Podia viure el dia a adia amb ells i anar aportant idees i activitats. Ara em trobo en un paper de psicopedagog totalment diferent. No duc a terme cap intervenció directa amb els infants, tot i que el meu producte final tingui repercussions sobre ells. Tenia la sensació que hi havia alguna cosa que no rutllava ja que anava al centre per a llegir programes i documents.
Vaig comentar aquesta angoixa a la meva tutora i al coordinador del SAINE. I em van dir que la tasca que jo estava duent a terme era necessària, calia un gran procés de documentació per a poder crear unes orientacions que fossin coherents i vàlides. D'aquesta manera vaig entendre que en la nostra feina no només podem valorar la intervenció pràctica amb els subjectes, sinó l'estudi i el desenvolupament són actuacions clau per a la millora del servei que s'ofereix.
Igualment i per anar avançant en la perspectiva (tot i que encara em queda molt per a llegir) vam acordar caracteritzar un seguit d'entrevistes més formals que les que estic duent a terme, amb l'equip del SAINE, del qual( per raons de confidencialitat) he treure la informació dels casos contrets.
També he demanat poder assistir a una de les reunions que té l'euip setmanalment, ja que m'interessa conèixer el mètode de treball que utilitzen per a coordinar-se. També queda pendent de buscar la reunió apropiada.
Des d'un principi tenia molt clar que el fet de parlar d'infància en risc em suposaria traves alhora d'aprofunditzar, per això m'interessa treure informació de totes bandes per a poder-me fer una idea el més aproximada a la realitat.
Sé que cada cas és un món i que el producte de les meves practiques ha de ser unes orientacions molt generals que siguin comunes per a tots els casos, les quals l’equip pugui utilitzar per matisar i modificar segons les circumstàncies de cada cas concret.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada