Conclusions i Valoració

Ara si, això ja s’acaba. Mirant enrere puc dir que estic molt satisfeta d’haver feta questes segones pràctiques dins la fundació IReS i sobretot dins del SAINE (servei d’adopció i acolliment d’infants amb NEE). Han estat unes pràctiques completament diferents a les del semestre anterior, on estava constantment amb infants i treballàvem sobre activitats i casos pràctics. Estic molt satisfeta d’haver pogut aprofundir en les necessitats del servei i dels infants i famílies als quals atenen, i que el fruit de les meves pràctiques sigui valorat i es converteixi en una eina del propi servei.

Després de tota la feina feta, de documentació, entrevistes, recerca, he pogut crear 9 orientacions per a les famílies i 9 per a les escoles que tenen l'objectiu de millorar el procés d'adaptació dels infants adoptats o acollits, i concretament als infants amb NEE.

Tenint el material a les meves mans m'agradaria fer algunes reflexions a mode de cloenda.

 

1- ADOPCIÓ vs ACOLLIMENT

Els infants adoptats i acollits passen per processos molt semblants, tot i que evidentment tenen situacions diferents. Per aquest motiu, vam valorar que la guia no havia de fer diferències en aquests casos. Com que la guia és un material que va acompanyat del professional del SAINE, vam acordar que aquest seria l'encarregat d’explicar les particularitats de la situació de cada infant concret. Tot i així cal tenir en compte que els infants acollits segueixen tenint contacte amb la seva família biològica, la majoria tenen programades visites biològiques. Aquestes visites poden afectar al dia a adia de l'infant a l'escola i caldrà doncs, tenir present aquestes situacions per tan de fer un bon acompanyament tan abans com després de les visites, així com en moments d'angoixa que se'n puguin derivar.

 

2- EL PODER DE LA IMATGE I LA PARAULA

com ja he comentat en posts anteriors, des de l'àmbit social es té molt clar el missatge que es vol donar però no es cuiden les formes. Hi ha dos factors clau alhora de comunicar ja sigui en conferències, en reunions o en materials com en el meu cas, cal tenir sempre molt present quin objectiu tenim i qui n'és el destinatari. Comparant els meus dos tríptics que formalment són semblants, podem trobar petites diferències que marquen les característiques dels destinataris, en aquest cas famílies i professionals de l'àmbit educatiu. En el cas de les famílies s'ha apostat per un llenguatge planer i entenedor, ja que el que es busca és que el missatge sigui del tot accessible i que generi confiança per tal de potenciar-ne el seu ús. En aquest tríptic també trobem imatges que evoquen al fet positiu del que es després de les accions recomanades. Pel què fa a l'escola  hem utilitzat un llenguatge més tècnic sense deixar de ser entenedor que ens ha permès concretar més en aspectes claus del dia da dia a l'escola. Alhora en aquest document s'hi apleguen un seguit d’estratègies educatives que puguin reforçar la tasca del mestre dins l'aula. Un factor que s'ha tingut en compte ha estat intentar parlar sempre en positiu ja que d'aquesta manera s’entén que el missatge és molt més engrescador. Hi havia un gran preocupació des de l'equip, de que els mestres que llegissin les orientacions tinguessin la sensació que es tractava d'una imposició, per aquest motiu s’ha tingut molt en compte el llenguatge de les orientacions.

 

3- PERQUÈ NO S’HA FET ABANS?

Quan vaig arribar al centre i vaig tenir la reunió amb el coordinador del servei i la meva tutora, ja vam parlar de que duria a terme un projecte que tingués un benefici recíproc entre l’alumne i el servei. Mirant les possibilitats em van comentar que feia temps que estaven intentant millorar d’alguna manera el procés d’adaptació dels infants a l’escola, tot i que encara no ho tenien gaire clar. La veritat és que dins del servei no hi ha temps per tot. Aquesta última setmana vaig assistir a una reunió en la qual es repassaven els objectius plantejats per aquest any que ja s’acaba i tot i que n’hi ha que s’han complert en escreix, d’altres quedaran pendents per manca de temps. Com ja s’ha comentat, el SINE té la particularitat de dur a terme tot el procés tan en l’adopció com en l’acolliment i això suposa un volum de feina al qual s’hi ha d’afegir les possibles formacions que es duguin a terme, l’assistència a jornades, els actes de promoció, els acompanyaments de visites biològiques, les reunions amb altres professionals, etc.

Tot i així l’equip és conscient que aquesta situació d’ona un volar afegit a la feina que fan però no impedeix ser crítics amb els aspecte que es poden millorar.

 

4- I ARA QUÈ?

EL meu treball ha acabat amb la creació del material seguint un model de treball constructiu amb tot l’equip. Gràcies a aquesta manera de treballar, el material no és nomes meu, sinó que és part de tot l’equip. Així, podem dir, que està fet a mida per el servei i encaixa perfectament amb els objectius que es plantejaven a priori i dona resposta a les necessitats que el servei plantejava. El servei té la voluntat de publicar-lo, i utilitzar-lo a partir del 2013. Aquest material serà donat a les famílies en el procés de formació i en el seguiment en les adopcions i acolliments. En el cas de les escoles, a través del material s’ha vist necessari que els professionals del servei facin una primera visita a l’escola abans de que l’infant comenci el curs. D’aquesta manera permetrà que l’entorn escolar estigui informat i preparat per a que l’adaptació d’aquests infants sigui un èxit.

 

5- PERQUÈ CAL FER AQUESTA FEINA?

Tots hem de tenir l’oportunitat d’assolir l’èxit. Com a psicodegagogs tenim l'obligació de vetllar per a que existeixi una oportunitat real.

(com que després de fer aquest pràcticum, tenim clar el poder de la imatge, ho explica amb tres elements gràfics)

 

 

1-Thotom pot ser un geni, però si jutges a un peix per la seva habilitat per pujar a un arbre, es passarà la resta de la seva vida creient que és inutil. Albert Einstein.

 

2- Adaptació del Llibre "El cazo de Lorenzo". Autor: Isabelle Carrier

 

 

3- Adaptació del llibre "Por cuatro esquinitas de nada". Autor Jérôme Ruillier

 

El poder de la imatge

Quan vaig plantejar les fases del meu projecte tenia clar que el disseny del material en sí era un punt molt important. Jo mateixa puc veure a través de l'experiència que hi ha coses que m'atrauen més que d'altres i que hi ha textos o materials als quals em costa molt mantenir-hi l'atenció. Evidentment els meus mitjans en disseny són molt escassos. Essent conscient de les meves limitacions en el pla de treball ja vaig plantejar la possibilitat d'obtenir assessorament en el disseny i la redacció del material.

 

 

 

Interior del Material 1 Orientacions: Aquest és el disseny que vaig fer inicialment. Recollint les orientacions en un díptic. EL text es veu molt compacte i homogeni. No és atreïent i costa de llegir.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Interior del material 2 Orientacions: Aquest és el mateix contingut que el material anterior però amb el disseny del Xavier, podem veure que el text està més espaiat i és molt més còmode de llegir. Per aquest motiu hem canviat el format a tríptic i hem pogut afegir imatges interiors.

 

 

 

 

He tingut molta sort! El meu germà Xavier és publicista i la seva feina és la de fer que els textos s’adeqüin al públic a quin van adreçats i que el missatge compleixi l’objectiu pel qual ha estat redactat. Aprofitant aquestes habilitats hem pogut fer un treball en equip que té com a resultat un material que compleix en escreix totes les expectatives.A través d'aquest assessorament he pogut veure com el meu treball passava de ser un projecte de pràctiques a un material molt atraient i professional.

 

 

 Aquesta imatge mostra la diferència en la portada dels dos materials. El de l'esquerra és el disseny nou i definitiu(material 2), el de la dreta és el primitiu (material1). La força de la imatge és totalment diferent i fins hi tot el títol canvia per augmentar aquesta força. Hem canviat el Demà començo l'escola! per AVUI començo l'escola!.

 

 

  

He pogut comprovar que l'àmbit social té una assignatura pendent amb el disseny ja que la majoria de materials que he pogut veure i consultar s'assemblen més a la meva primera proposta que a la segona. Sóc molt conscient, i més en aquests moments, que no hi ha diners ni recursos per destinar-los en imatge però tot i així crec que des de les entitats caldria fer un esforç en aquest sentit ja que en aquest sector la comunicació és clau. Per tal d'arribar al públic cal fer un esforç per destacar en l'allau d'informació que passa per les mans de la gent. Entenc que apostar per la imatge i el disseny és una aposta per a créixer, fer-se conèixer, tenir pes i com a conseqüència obtenir més recursos. No hem d'oblidar que una gran part de les entrades de recursos a l'entitat venen de donacions. En el cas del SAINE, hi ha un missatge molt clar de necessitat de famílies que vulguin adoptar i acollir, entenc que aquest missatge s'ha de fer present en la vida de tots nosaltres per poder plantar la llavor en la societat d'aquest desig de donar resposta a les necessitats d'aquests infants.

Reunió Valoració Materials

Fa pocs dies vam fer la reunió per a valorar els materials que he creat.

Tot i que fa dies vaig passar el document de les orientacions a tot l'equip perquè em poguessin dir si hi mancava o sobrava alguna cosa, cap d'ells em va poder donar resposta ja que el volum de feina dins el servei és excessiu!

La meva tutora si que se’l va poder mirar i amb les seves orientacions vaig tirar endavant el primer esbós del material.

Tenia la sensació que el que estava fent no era gaire important ja que ningú s'ho havia pogut mirar. Però estava molt equivocada. En el moment d’iniciar la reunió de coordinació del SAINE vaig repartir còpies dels materials en estat primitiu per que es fessin una idea del que serien els materials. De cop tot l'equip va començar a mirar-se detingudament els materials. Després de felicitar-me per la bona feina van començar a veure coses que es podrien canviar. Vam dedicar més d'una hora a reflexionar sobre els detalls dels materials, modificant alguna paraula, l'ordre d'alguna orientació. Les aportacions dels professionals eren discutides per tot l'equip donant pros i contres fins arribar a un consens. Va ser en aquell moment, quan veia que l'equip hi dedicava tan esforç, que vaig veure que el meu treball no només era molt important sinó que era útil. A través d’aquelles modificacions que no feien més que enriquir el material i fer-lo propi del servei, vaig veure que aquell material es faria servir quan jo no hi fos. A través d'aquests indicadors, vaig veure que el material començava a complir els requisits per convertir-se en un material propi del servei utilitzat com a eina per a l'adaptació dels infants acollits i adoptats a l'escola.

Tots els indicadors de valoració d'aquesta cinquena fase s'han complert en un grau de satisfacció molt alt.

Fase 5: Valoració INDICADORS D'AVALUACIÓ

- Tipus de valoració que fa l'equip del SAINE sobre el material presentat. Valoracions constructives que serveixen per a millorar el producte.

- Grau d'implicació dels professionals i interès per el projecte

- Grau de satisfacció de l'equip del SAINE respecte el procés i el producte del pràcticum.

- Grau de benefici que suposa per a les tasques del SAINE la intervenció duta a terme.

La força dels mitjans de comunicació

A través de la Jornades que l'entitat va organitzar al novembre, la presència als mitjans de comunicació a estat cada cop més important.

Aquí us deixo l'enllaç a una notícia del TNC referent a les adopcions dels infants amb NEE a través de la fundació IRES. En el tall podreu veure el cas d'una parella adoptant d'infants amb necessitats especials.

Vídeo TNC mínut 14,22.

Hi hagut altres intervencions als mitjans, tres entrevistes a les ràdios, articles a diaris, un altre reportatge que ja us vaig “lincar” a TVE2. Fets com aquests revolucionen el dia a dia al SAINE ja que representen una oportunitat per a difondre la tasca que s'està duent a terme i alhora fer una demanda de famílies que vulguin adoptar infants d'aquestes característiques. La veritat és que falten famílies, i la manera més directa d'arribar a les possibles famílies és a través dels mitjans, tot i així, l’atenció dels mitjans de comunicació cap a l'àmbit social és molt petita, ja que el que omple els diaris i els telenotícies o magazines no són notícies com aquestes. Per altra banda tot i que el servei porta molts anys treballant, tenen molt clar que els mitjans necessiten notícies per tal de posar el focus d'atenció en l'àmbit social. Les jornades d'adopció d'infants amb NEE, ha estat un fet considerat notícia que ha permès fer una bona difusió del servei a través dels mitjans. Realment aquesta setmana hi ha hagut més trucades i visites demanant informació, i això, tot i que no sabem si és causa directa a l'aparició de l'entitat als mitjans, és una molt bona notícia!

Circuit de protecció

Fa temps en la fase de documentació, vaig crear un document que recollís el circuit de protecció a la infància de forma entenedora. Ara he vist que encara no l'havia penjat al blog.

També el trobareu a una de les pestanyes superiors del bolg "Circuit de protecció de la infància".

A través d'aquest document podeu veure l'origen de les denuncies en cas de negligència o abandó, i el procés que segueixen els casos fins arribar, si cal, al procés d'adopció i/o acolliment.
Dins del circuit a sota de tot veureu el servei SAINE que nona resposta als casos d'adopcions amb necessitats especials.

El SAINE és una ICIF (institució col·laboradora de reinserció familiar). La majoria de ICIFs s'encarreguen de dur a terme una part del procés (idoneïtat, perfil, proposta, acoblament i seguiment)
EN aquest cas el SAINE és un privilegiat ja que per el seu caràcter específic d'infants amb NEE, poden dur a terme tot el procés.
Aquest fet els ha costat crítiques des d'altres serveis que posaven en manifest la dificultat de diferenciar cada moment i cada rol del professional. Pel que fa aquest tema, el SAINE valora aquesta peculiaritat com un valor afegit a la seva tasca ja que per ells aporta més beneficis que inconvenients.
Val a dir però, que això també comporta un volum de feina més alt, i pel què he pogut veure, aquest servei va molt carregat i l'esforç dels professionals que hi treballen és admirable.

TREBALL EN XARXA

El projecte parteix del plantejament d’un treball cooperatiu entre la família l’escola i el centre que ofereix el servei.

Aquest treball en xarxa ens permet potenciar una sèrie de característiques que facilitaran una adaptació positiva de l’infant al centre escolar, ja que ens permet:

-       pensar, comunicar-nos i actuar conjuntament,

-       compartint objectius i recursos,

-       unificant capacitats i esforços,

-       relacionar i complementar les nostres accions

Aquesta coordinació aporta coherència a la intervenció que es dur a terme amb els infants, fet que facilita l’obtenció de l’èxit.

La tasca que es desenvolupa amb infància en risc, com en el cas que es planteja, requereix la detecció, identificació i anàlisi d’una varietat molt àmplia de factors que poden influir en la situació concreta, l’adaptació escolar en aquest cas. Factors individuals i familiars, factors interns i factors externs, entre d’altres. Per tal de poder analitzar aquesta confluència de tants elements és necessari posicionar-se en una perspectiva teòrica integradora i pluralista que tingui en compte aquesta diversitat.

Des de la perspectiva ecològica es posa èmfasi en la interacció entre sistemes i contextos per tal d’identificar debilitats i fortaleses entre les interaccions i en cada un dels sistemes, dels més pròxims als més distants.

Bronfenbrenner afirma que el desenvolupament humà, suposa la progressiva acomodació mútua entre un ésser humà actiu, que està en procés de desenvolupament, per un costat, i les propietats canviants dels entorns immediats en els que viu, per l’altre. Aquesta acomodació mútua es produeix a través d’un procés continu que també es veu afectat per les relacions que s’estableixen entre els diferents entorns en els que participa l’individu i les diferents contextos.

 

ORIENTACIÓ: treball en xarxa

Cada infant és un món. La coordinació i el treball en xarxa és la millor estratègia per a millorar la situació de cada infant tenint en compte les seves particularitats. Aquestes experiències van formant el mapa de les estratègies que ajuden a l’infant en concret. Poder unir esforços i compartir experiències ens farà créixer en la nostra tasca i alhora ajudarà a l’infant en el seu procés.

Les situacions no sempre són fàcils i no sempre actuarem de la millor manera. El primer pas és no desesperar, evitar el sentiment de frustració i per això cal saber demanar ajuda. El treball amb xarxa amb les famílies i els altres professionals que treballen amb l’infant (psicòlegs, psicopedagogs, SAINE, etc.) augmenta les possibilitats de donar una resposta al més encertada possible a les seves necessitats.

Activitats conflictives

En el procés que estic finalitzant de la confecció de les orientacions, m'he trobat amb una qüestió que m'ha cridat molt l'atenció.
En un dels llibres consultats parlava de que hi ha activitats que poden generar conflicte dins l'aula.

Hi ha algunes activitats que poden generar un conflicte intern alguns infants. Quan es proposen activitats referent a les famílies (arbre genealògic, història del naixement, portar foto de nadó, activitats de genètica) no tots els infants de l’aula viuran una situació que encaixi en l’activitat proposada (adoptats, famílies reconstituïdes, divorcis, famílies monoparentals, etc.

Aquest tipus d’activitats es poden adaptar de manera que no generin aquest neguit per als infants que no hi encaixin.

Comentant-ho amb l'equip, ells no havien orientat mai en aquest sentit, però no descartaven que fos una cosa a tenir en compte així que vaig crear dos tipus d'activitats per comparar-les.

La primera activitat de l'arbre genealògic, és una activitat molt rígida en que molts dels sistemes familiars actuals no hi tenen cabuda i que pot suposar tot un repte per un infant en una situació no típica.

En aquest sentit la segona activitat pretén ser una alternativa a l’arbre genealògic estricte. Es tracte de crear el nostre arbre on a les branques pogués escriure el nom de les persones importants que ens envolten i ens fan créixer (família, amics, família biològica..) En aquesta activitat l'infant es pot sentir lliure d'incloure o no la seva família biològica o ressaltar els lligams que pugui tenir amb els diferents adults o companys.

Altres exemples:

• Portar una foto de nadó---> Portar una foto de quan éreu més petits.
• Recollir informació del neixament----> informació de la situació actual
• D'on ve el color dels teus ulls----> fer parelles fictícies amb els companys i pensar com serien els fills.
• Autobiografia----> descripció del dia més divertit
• Dia del pare o la mare---> dia de la família.

Cal tenir present quins son els objectius que perseguim en cada activitat i valorar si aquella és la millor opció segons les característiques del grup classe que tenim. La majoria de conceptes es poden explicar de múltiples formes i cal buscar quina és la més encertada.