Adaptar-nos a un món nou: Conclusions i Valoració

Ara si, això ja s’acaba. Mirant enrere puc dir que estic molt satisfeta d’haver feta questes segones pràctiques dins la fundació IReS i sobretot dins del SAINE (servei d’adopció i acolliment d’infants amb NEE). Han estat unes pràctiques completament diferents a les del semestre anterior, on estava constantment amb infants i treballàvem sobre activitats i casos pràctics. Estic molt satisfeta d’haver pogut aprofundir en les necessitats del servei i dels infants i famílies als quals atenen, i que el fruit de les meves pràctiques sigui valorat i es converteixi en una eina del propi servei.

Després de tota la feina feta, de documentació, entrevistes, recerca, he pogut crear 9 orientacions per a les famílies i 9 per a les escoles que tenen l'objectiu de millorar el procés d'adaptació dels infants adoptats o acollits, i concretament als infants amb NEE.

Tenint el material a les meves mans m'agradaria fer algunes reflexions a mode de cloenda.

1- ADOPCIÓ vs ACOLLIMENT

Els infants adoptats i acollits passen per processos molt semblants, tot i que evidentment tenen situacions diferents. Per aquest motiu, vam valorar que la guia no havia de fer diferències en aquests casos. Com que la guia és un material que va acompanyat del professional del SAINE, vam acordar que aquest seria l'encarregat d’explicar les particularitats de la situació de cada infant concret. Tot i així cal tenir en compte que els infants acollits segueixen tenint contacte amb la seva família biològica, la majoria tenen programades visites biològiques. Aquestes visites poden afectar al dia a adia de l'infant a l'escola i caldrà doncs, tenir present aquestes situacions per tan de fer un bon acompanyament tan abans com després de les visites, així com en moments d'angoixa que se'n puguin derivar.

2- EL PODER DE LA IMATGE I LA PARAULA

com ja he comentat en posts anteriors, des de l'àmbit social es té molt clar el missatge que es vol donar però no es cuiden les formes. Hi ha dos factors clau alhora de comunicar ja sigui en conferències, en reunions o en materials com en el meu cas, cal tenir sempre molt present quin objectiu tenim i qui n'és el destinatari. Comparant els meus dos tríptics que formalment són semblants, podem trobar petites diferències que marquen les característiques dels destinataris, en aquest cas famílies i professionals de l'àmbit educatiu. En el cas de les famílies s'ha apostat per un llenguatge planer i entenedor, ja que el que es busca és que el missatge sigui del tot accessible i que generi confiança per tal de potenciar-ne el seu ús. En aquest tríptic també trobem imatges que evoquen al fet positiu del que es després de les accions recomanades. Pel què fa a l'escola hem utilitzat un llenguatge més tècnic sense deixar de ser entenedor que ens ha permès concretar més en aspectes claus del dia da dia a l'escola. Alhora en aquest document s'hi apleguen un seguit d’estratègies educatives que puguin reforçar la tasca del mestre dins l'aula. Un factor que s'ha tingut en compte ha estat intentar parlar sempre en positiu ja que d'aquesta manera s’entén que el missatge és molt més engrescador. Hi havia un gran preocupació des de l'equip, de que els mestres que llegissin les orientacions tinguessin la sensació que es tractava d'una imposició, per aquest motiu s’ha tingut molt en compte el llenguatge de les orientacions.

3- PERQUÈ NO S’HA FET ABANS?

Quan vaig arribar al centre i vaig tenir la reunió amb el coordinador del servei i la meva tutora, ja vam parlar de que duria a terme un projecte que tingués un benefici recíproc entre l’alumne i el servei. Mirant les possibilitats em van comentar que feia temps que estaven intentant millorar d’alguna manera el procés d’adaptació dels infants a l’escola, tot i que encara no ho tenien gaire clar. La veritat és que dins del servei no hi ha temps per tot. Aquesta última setmana vaig assistir a una reunió en la qual es repassaven els objectius plantejats per aquest any que ja s’acaba i tot i que n’hi ha que s’han complert en escreix, d’altres quedaran pendents per manca de temps. Com ja s’ha comentat, el SINE té la particularitat de dur a terme tot el procés tan en l’adopció com en l’acolliment i això suposa un volum de feina al qual s’hi ha d’afegir les possibles formacions que es duguin a terme, l’assistència a jornades, els actes de promoció, els acompanyaments de visites biològiques, les reunions amb altres professionals, etc.

Tot i així l’equip és conscient que aquesta situació d’ona un volar afegit a la feina que fan però no impedeix ser crítics amb els aspecte que es poden millorar.

4- I ARA QUÈ?

EL meu treball ha acabat amb la creació del material seguint un model de treball constructiu amb tot l’equip. Gràcies a aquesta manera de treballar, el material no és nomes meu, sinó que és part de tot l’equip. Així, podem dir, que està fet a mida per el servei i encaixa perfectament amb els objectius que es plantejaven a priori i dona resposta a les necessitats que el servei plantejava. El servei té la voluntat de publicar-lo, i utilitzar-lo a partir del 2013. Aquest material serà donat a les famílies en el procés de formació i en el seguiment en les adopcions i acolliments. En el cas de les escoles, a través del material s’ha vist necessari que els professionals del servei facin una primera visita a l’escola abans de que l’infant comenci el curs. D’aquesta manera permetrà que l’entorn escolar estigui informat i preparat per a que l’adaptació d’aquests infants sigui un èxit.

5- PERQUÈ CAL FER AQUESTA FEINA?

Tots hem de tenir l’oportunitat d’assolir l’èxit. Com a psicodegagogs tenim l'obligació de vetllar per a que existeixi una oportunitat real.

(com que després de fer aquest pràcticum, tenim clar el poder de la imatge, ho explica amb tres elements gràfics)

1-Thotom pot ser un geni, però si jutges a un peix per la seva habilitat per pujar a un arbre, es passarà la resta de la seva vida creient que és inutil. Albert Einstein.