TREBALL EN XARXA

El projecte parteix del plantejament d’un treball cooperatiu entre la família l’escola i el centre que ofereix el servei.

Aquest treball en xarxa ens permet potenciar una sèrie de característiques que facilitaran una adaptació positiva de l’infant al centre escolar, ja que ens permet:

-       pensar, comunicar-nos i actuar conjuntament,

-       compartint objectius i recursos,

-       unificant capacitats i esforços,

-       relacionar i complementar les nostres accions

Aquesta coordinació aporta coherència a la intervenció que es dur a terme amb els infants, fet que facilita l’obtenció de l’èxit.

La tasca que es desenvolupa amb infància en risc, com en el cas que es planteja, requereix la detecció, identificació i anàlisi d’una varietat molt àmplia de factors que poden influir en la situació concreta, l’adaptació escolar en aquest cas. Factors individuals i familiars, factors interns i factors externs, entre d’altres. Per tal de poder analitzar aquesta confluència de tants elements és necessari posicionar-se en una perspectiva teòrica integradora i pluralista que tingui en compte aquesta diversitat.

Des de la perspectiva ecològica es posa èmfasi en la interacció entre sistemes i contextos per tal d’identificar debilitats i fortaleses entre les interaccions i en cada un dels sistemes, dels més pròxims als més distants.

Bronfenbrenner afirma que el desenvolupament humà, suposa la progressiva acomodació mútua entre un ésser humà actiu, que està en procés de desenvolupament, per un costat, i les propietats canviants dels entorns immediats en els que viu, per l’altre. Aquesta acomodació mútua es produeix a través d’un procés continu que també es veu afectat per les relacions que s’estableixen entre els diferents entorns en els que participa l’individu i les diferents contextos.

 

ORIENTACIÓ: treball en xarxa

Cada infant és un món. La coordinació i el treball en xarxa és la millor estratègia per a millorar la situació de cada infant tenint en compte les seves particularitats. Aquestes experiències van formant el mapa de les estratègies que ajuden a l’infant en concret. Poder unir esforços i compartir experiències ens farà créixer en la nostra tasca i alhora ajudarà a l’infant en el seu procés.

Les situacions no sempre són fàcils i no sempre actuarem de la millor manera. El primer pas és no desesperar, evitar el sentiment de frustració i per això cal saber demanar ajuda. El treball amb xarxa amb les famílies i els altres professionals que treballen amb l’infant (psicòlegs, psicopedagogs, SAINE, etc.) augmenta les possibilitats de donar una resposta al més encertada possible a les seves necessitats.