Ara si, això ja s’acaba. Mirant enrere
puc dir que estic molt satisfeta d’haver feta questes segones pràctiques dins
la fundació IReS i sobretot dins del SAINE (servei d’adopció i acolliment d’infants
amb NEE). Han estat unes pràctiques completament diferents a les del semestre
anterior, on estava constantment amb infants i treballàvem sobre activitats i
casos pràctics. Estic molt satisfeta d’haver pogut aprofundir en les
necessitats del servei i dels infants i famílies als quals atenen, i que el
fruit de les meves pràctiques sigui valorat i es converteixi en una eina del propi
servei.
Després de tota la feina feta, de
documentació, entrevistes, recerca, he pogut crear 9 orientacions per a les
famílies i 9 per a les escoles que tenen l'objectiu de millorar el procés
d'adaptació dels infants adoptats o acollits, i concretament als infants amb
NEE.
Tenint el material a les meves
mans m'agradaria fer algunes reflexions a mode de cloenda.
1- ADOPCIÓ vs ACOLLIMENT
Els infants adoptats i acollits
passen per processos molt semblants, tot i que evidentment tenen situacions
diferents. Per aquest motiu, vam valorar que la guia no havia de fer
diferències en aquests casos. Com que la guia és un material que va acompanyat
del professional del SAINE, vam acordar que aquest seria l'encarregat d’explicar
les particularitats de la situació de cada infant concret. Tot i així cal tenir
en compte que els infants acollits segueixen tenint contacte amb la seva
família biològica, la majoria tenen programades visites biològiques. Aquestes
visites poden afectar al dia a adia de l'infant a l'escola i caldrà doncs,
tenir present aquestes situacions per tan de fer un bon acompanyament tan abans
com després de les visites, així com en moments d'angoixa que se'n puguin
derivar.
2- EL PODER DE LA IMATGE I LA
PARAULA
com ja he comentat en posts anteriors,
des de l'àmbit social es té molt clar el missatge que es vol donar però no es
cuiden les formes. Hi ha dos factors clau alhora de comunicar ja sigui en
conferències, en reunions o en materials com en el meu cas, cal tenir sempre
molt present quin objectiu tenim i qui n'és el destinatari. Comparant els meus
dos tríptics que formalment són semblants, podem trobar petites diferències que
marquen les característiques dels destinataris, en aquest cas famílies i
professionals de l'àmbit educatiu. En el cas de les famílies s'ha apostat per
un llenguatge planer i entenedor, ja que el que es busca és que el missatge
sigui del tot accessible i que generi confiança per tal de potenciar-ne el seu
ús. En aquest tríptic també trobem imatges que evoquen al fet positiu del que
es després de les accions recomanades. Pel què fa a l'escola hem utilitzat un llenguatge més tècnic sense
deixar de ser entenedor que ens ha permès concretar més en aspectes claus del
dia da dia a l'escola. Alhora en aquest document s'hi apleguen un seguit d’estratègies
educatives que puguin reforçar la tasca del mestre dins l'aula. Un factor que
s'ha tingut en compte ha estat intentar parlar sempre en positiu ja que
d'aquesta manera s’entén que el missatge és molt més engrescador. Hi havia un
gran preocupació des de l'equip, de que els mestres que llegissin les orientacions
tinguessin la sensació que es tractava d'una imposició, per aquest motiu s’ha
tingut molt en compte el llenguatge de les orientacions.
3- PERQUÈ NO S’HA FET ABANS?
Quan vaig arribar al centre i
vaig tenir la reunió amb el coordinador del servei i la meva tutora, ja vam
parlar de que duria a terme un projecte que tingués un benefici recíproc entre
l’alumne i el servei. Mirant les possibilitats em van comentar que feia temps
que estaven intentant millorar d’alguna manera el procés d’adaptació dels
infants a l’escola, tot i que encara no ho tenien gaire clar. La veritat és que
dins del servei no hi ha temps per tot. Aquesta última setmana vaig assistir a
una reunió en la qual es repassaven els objectius plantejats per aquest any que
ja s’acaba i tot i que n’hi ha que s’han complert en escreix, d’altres quedaran
pendents per manca de temps. Com ja s’ha comentat, el SINE té la particularitat
de dur a terme tot el procés tan en l’adopció com en l’acolliment i això suposa
un volum de feina al qual s’hi ha d’afegir les possibles formacions que es
duguin a terme, l’assistència a jornades, els actes de promoció, els
acompanyaments de visites biològiques, les reunions amb altres professionals,
etc.
Tot i així l’equip és conscient
que aquesta situació d’ona un volar afegit a la feina que fan però no impedeix
ser crítics amb els aspecte que es poden millorar.
4- I ARA QUÈ?
EL meu treball ha acabat amb la
creació del material seguint un model de treball constructiu amb tot l’equip. Gràcies
a aquesta manera de treballar, el material no és nomes meu, sinó que és part de
tot l’equip. Així, podem dir, que està fet a mida per el servei i encaixa
perfectament amb els objectius que es plantejaven a priori i dona resposta a
les necessitats que el servei plantejava. El servei té la voluntat de publicar-lo,
i utilitzar-lo a partir del 2013. Aquest material serà donat a les famílies en
el procés de formació i en el seguiment en les adopcions i acolliments. En el
cas de les escoles, a través del material s’ha vist necessari que els
professionals del servei facin una primera visita a l’escola abans de que l’infant
comenci el curs. D’aquesta manera permetrà que l’entorn escolar estigui
informat i preparat per a que l’adaptació d’aquests infants sigui un èxit.
5- PERQUÈ CAL FER AQUESTA FEINA?
Tots hem de tenir l’oportunitat d’assolir
l’èxit. Com a psicodegagogs tenim l'obligació de vetllar per a que existeixi una oportunitat real.
2- Adaptació del Llibre "El cazo de Lorenzo". Autor: Isabelle Carrier
3- Adaptació del llibre "Por cuatro esquinitas de nada". Autor Jérôme Ruillier















